Les
organitzacions i persones que formem part de la Campanya pels
sediments us animem a sumar-vos a natros. Des de la Campanya pels
sediments volem difondre els punts que segueixen per defensar una
llarga vida al Riu i al Delta:
Las organizaciones y personas que formamos parte de la Campaña por los Sedimentos os animamos a sumaros a nosotros. Desde la Campaña queremos difundir los puntos que siguen para defender una larga vida al Rio y al Delta:
Las organizaciones y personas que formamos parte de la Campaña por los Sedimentos os animamos a sumaros a nosotros. Desde la Campaña queremos difundir los puntos que siguen para defender una larga vida al Rio y al Delta:
1. Creixement
i decreixement del Delta de l’Ebre
Lo
Delta s’ha anat formant a partir de l’aportació de sediments que
ha anat fent lo riu Ebre al llarg de la seua història. Els darrers
seixanta anys, amb la construcció de més de 200 embassaments,
l’aportació de sediments s’ha reduït més del 95%. Això també
és degut a una administració negligent dels embassaments i de les
preses, que no té en compte la gestió dels sediments.
Crecimiento y decrecimiento del Delta del Ebro
El Delta se ha ido formando a partir de la aportación de sedimentos que ha ido haciendo el río Ebro a lo largo de su historia. Los últimos sesenta años, con la construcción de más de 200 embalses, la aportación de sedimentos se ha reducido más del 95%. Esto también se debe a una administración negligente de los embalses y de las presas, que no tiene en cuenta la gestión de los sedimentos.
2. Conseqüències
al Delta
Com
que gairebé no arriben sediments, lo balanç sedimentari és
negatiu. És a dir, la mar s’emporta més del que deixa. La manca
de sediments genera dos problemes principals: regressió (pèrdua de
superfície) i subsidència (pèrdua d’alçada de la plataforma
deltaica). Aquesta situació, unida a l’increment del nivell del
mar pel canvi climàtic, pot fer que en les properes dècades
diverses parts del Delta queden inundades. Perilla la supervivència
física de l’indret. Sobretot, los espais naturals de major valor
ecològic: les zones limítrofes del Delta.
Como
casi no llegan sedimentos, el balance sedimentario es negativo. Es
decir, el mar se lleva más de lo que deja. La falta de sedimentos
genera dos problemas principales: regresión (pérdida de superficie)
y subsidencia (pérdida de altura de la plataforma deltaica). Esta
situación, unida al incremento del nivel del mar por el cambio
climático, puede hacer que en las próximas décadas diversas partes
del Delta queden inundadas. Peligra la supervivencia física del
lugar. Sobre todo, los espacios naturales de mayor valor ecológico:
las zonas limítrofes del Delta.
3. Problemes
als embassaments
Quan
lo riu arriba als embassaments, la velocitat de l’aigua se redueix
i els fangs i llims queden depositats a l’entrada. D’aquesta
manera, els embassaments van omplint-se de sediments i se posa en
qüestió la seua vida útil. Així se crea també l’amenaça de
construcció de nous embassaments. Per altra banda, aquests sediments
acumulats generen problemes als pagesos de la zona que sovint tenen
dificultats per regar. L’embassament de Mequinença, amb 1.533 hm3
de capacitat és lo més gran de la Conca de l’Ebre. És tant gran
que el coneixen com “el mar de Aragón”. Reté al seu interior
200 hm3 de sediments que haurien d’arribar al Delta de l’Ebre.
Caldrien 13.600.000 camions de 25 tones de càrrega per treure’ls
tots. Si cada minut se’n carregués un caldrien 25 anys per
buidar-lo. És evident que aquesta no és la solució.
Cuando
el río llega a los embalses, la velocidad del agua se reduce y los
fangos y limos quedan depositados en la entrada. De este modo, los
embalses se llenan de sedimentos y se pone en cuestión su vida útil.
Así se crea también la amenaza de construcción de nuevos embalses.
Por otra parte, estos sedimentos acumulados generan problemas a los
agricultores de la zona que a menudo tienen dificultades para regar.
El embalse de Mequinenza, con 1.533 hm3 de capacidad es el más
grande de la Cuenca del Ebro. Es tan grande que lo conocen como "el
mar de Aragón". Retiene en su interior 200 hm3 de sedimentos
que deberían llegar al Delta del Ebro. Harían falta 13.600.000
camiones de 25 toneladas de carga para sacarlos todos. Si cada minuto
se cargara uno necesitarían 25 años para vaciarlo. Es evidente que
esta no es la solución.
4. La
solució, la cultura dels sediments: colmateig i equilibri natural
Cal
exigir als governs i a les empreses elèctriques que els embassaments
siguin gestionats adequadament. Cal restablir l’equilibri natural
garantint uns cabals ambientals sostenibles i la gestió dels
sediments als embassaments. Abans de la construcció dels
embassaments, amb les riuades de la tardor, los sediments
transportats de manera natural per l’Ebre arribaven al Delta. Amb
la pràctica coneguda com colmateig, los pagesos deltaics
transportaven los sediments fins als camps d’arròs a través dels
canals. Així repartien aquell “or” pels camps. Actualment, per
garantir la supervivència del Delta, ens cal tornar a gestionar los
sediments. Amb la pràctica del colmateig, a través dels canals,
combatrem l’enfonsament del Delta; i amb los sediments que arriben
pel riu fins al mar combatrem la regressió. Per
a repartir los sediments adequadament també cal que estiguen obertes
lo major nombre possible de desembocadures de l'Ebre. I cal cuidar la
flora que fixa los sediments a la vora del riu i a la línia costera.
Hay
que exigir a los gobiernos y a las empresas eléctricas que los
embalses sean gestionados adecuadamente. Hay que restablecer el
equilibrio natural garantizando unos caudales ambientales sostenibles
y la gestión de los sedimentos en los embalses. Antes de la
construcción de los embalses, con las riadas del otoño, los
sedimentos transportados de manera natural por el Ebro llegaban al
Delta. Con la práctica conocida como “colmateo”, los
agricultores deltaicos transportaban los sedimentos hasta los campos
de arroz a través de los canales. Así repartían ese "oro"
por los campos. Actualmente, para garantizar la supervivencia del
Delta, necesitamos volver a gestionar los sedimentos. Con la práctica
del “colmateo”, a través de los canales, combatiremos el
hundimiento del Delta; y con los sedimentos que llegan por el río
hasta el mar combatiremos la regresión. Para repartir los sedimentos
adecuadamente también es necesario que estén abiertas el mayor
número posible de desembocaduras del Ebro. Y hay que cuidar la flora
que fija los sedimentos a orillas del río y en la línea costera.
ADHESIO
A LA CAMPANYA PELS SEDIMENTS
Els
col·lectius sota-signants donem ple suport a la Campanya pels
sediments i expressem la nostra solidaritat cap a aquesta lluita
política necessària per a la supervivència del Riu Ebre i del seu
Delta.
ADHESIÓN
A
LA CAMPAÑA
POR LOS SEDIMENTOS
Los
colectivos abajo-firmantes damos pleno apoyo a la Campaña por los
sedimentos y expresamos nuestra solidaridad hacia esta lucha política
necesaria para la supervivencia del Rio Ebro y de su Delta.
1.
Plataforma en Defensa de l’Ebre
2.
Ecologistas en Acción
3.
SEO/BirdLife
4.
Picampall
5.
Parc Natural del Delta de l’Ebre
6. Martorell Viu
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
E-mail
para adhesiones: josepjuansegarra@gmail.com
Comentarios
Publicar un comentario