CAMPANYA PELS SEDIMENTS. Carta de reivindicacions i adhesions / reivindicaciones y adhesiones.

Les organitzacions i persones que formem part de la Campanya pels sediments us animem a sumar-vos a natros. Des de la Campanya pels sediments volem difondre els punts que segueixen per defensar una llarga vida al Riu i al Delta:
Las organizaciones y personas que formamos parte de la Campaña por los Sedimentos os animamos a sumaros a nosotros. Desde la Campaña queremos difundir los puntos que siguen para defender una larga vida al Rio y al Delta:




1. Creixement i decreixement del Delta de l’Ebre
Lo Delta s’ha anat formant a partir de l’aportació de sediments que ha anat fent lo riu Ebre al llarg de la seua història. Els darrers seixanta anys, amb la construcció de més de 200 embassaments, l’aportació de sediments s’ha reduït més del 95%. Això també és degut a una administració negligent dels embassaments i de les preses, que no té en compte la gestió dels sediments.
Crecimiento y decrecimiento del Delta del Ebro
El Delta se ha ido formando a partir de la aportación de sedimentos que ha ido haciendo el río Ebro a lo largo de su historia. Los últimos sesenta años, con la construcción de más de 200 embalses, la aportación de sedimentos se ha reducido más del 95%. Esto también se debe a una administración negligente de los embalses y de las presas, que no tiene en cuenta la gestión de los sedimentos.



2. Conseqüències al Delta
Com que gairebé no arriben sediments, lo balanç sedimentari és negatiu. És a dir, la mar s’emporta més del que deixa. La manca de sediments genera dos problemes principals: regressió (pèrdua de superfície) i subsidència (pèrdua d’alçada de la plataforma deltaica). Aquesta situació, unida a l’increment del nivell del mar pel canvi climàtic, pot fer que en les properes dècades diverses parts del Delta queden inundades. Perilla la supervivència física de l’indret. Sobretot, los espais naturals de major valor ecològic: les zones limítrofes del Delta.

Consecuencias en el Delta
Como casi no llegan sedimentos, el balance sedimentario es negativo. Es decir, el mar se lleva más de lo que deja. La falta de sedimentos genera dos problemas principales: regresión (pérdida de superficie) y subsidencia (pérdida de altura de la plataforma deltaica). Esta situación, unida al incremento del nivel del mar por el cambio climático, puede hacer que en las próximas décadas diversas partes del Delta queden inundadas. Peligra la supervivencia física del lugar. Sobre todo, los espacios naturales de mayor valor ecológico: las zonas limítrofes del Delta.



3. Problemes als embassaments
Quan lo riu arriba als embassaments, la velocitat de l’aigua se redueix i els fangs i llims queden depositats a l’entrada. D’aquesta manera, els embassaments van omplint-se de sediments i se posa en qüestió la seua vida útil. Així se crea també l’amenaça de construcció de nous embassaments. Per altra banda, aquests sediments acumulats generen problemes als pagesos de la zona que sovint tenen dificultats per regar. L’embassament de Mequinença, amb 1.533 hm3 de capacitat és lo més gran de la Conca de l’Ebre. És tant gran que el coneixen com “el mar de Aragón”. Reté al seu interior 200 hm3 de sediments que haurien d’arribar al Delta de l’Ebre. Caldrien 13.600.000 camions de 25 tones de càrrega per treure’ls tots. Si cada minut se’n carregués un caldrien 25 anys per buidar-lo. És evident que aquesta no és la solució.

Problemas en los embalses
Cuando el río llega a los embalses, la velocidad del agua se reduce y los fangos y limos quedan depositados en la entrada. De este modo, los embalses se llenan de sedimentos y se pone en cuestión su vida útil. Así se crea también la amenaza de construcción de nuevos embalses. Por otra parte, estos sedimentos acumulados generan problemas a los agricultores de la zona que a menudo tienen dificultades para regar. El embalse de Mequinenza, con 1.533 hm3 de capacidad es el más grande de la Cuenca del Ebro. Es tan grande que lo conocen como "el mar de Aragón". Retiene en su interior 200 hm3 de sedimentos que deberían llegar al Delta del Ebro. Harían falta 13.600.000 camiones de 25 toneladas de carga para sacarlos todos. Si cada minuto se cargara uno necesitarían 25 años para vaciarlo. Es evidente que esta no es la solución.



4. La solució, la cultura dels sediments: colmateig i equilibri natural
Cal exigir als governs i a les empreses elèctriques que els embassaments siguin gestionats adequadament. Cal restablir l’equilibri natural garantint uns cabals ambientals sostenibles i la gestió dels sediments als embassaments. Abans de la construcció dels embassaments, amb les riuades de la tardor, los sediments transportats de manera natural per l’Ebre arribaven al Delta. Amb la pràctica coneguda com colmateig, los pagesos deltaics transportaven los sediments fins als camps d’arròs a través dels canals. Així repartien aquell “or” pels camps. Actualment, per garantir la supervivència del Delta, ens cal tornar a gestionar los sediments. Amb la pràctica del colmateig, a través dels canals, combatrem l’enfonsament del Delta; i amb los sediments que arriben pel riu fins al mar combatrem la regressió. Per a repartir los sediments adequadament també cal que estiguen obertes lo major nombre possible de desembocadures de l'Ebre. I cal cuidar la flora que fixa los sediments a la vora del riu i a la línia costera.

La solución, la cultura de los sedimentos: “colmateo” y equilibrio natural
Hay que exigir a los gobiernos y a las empresas eléctricas que los embalses sean gestionados adecuadamente. Hay que restablecer el equilibrio natural garantizando unos caudales ambientales sostenibles y la gestión de los sedimentos en los embalses. Antes de la construcción de los embalses, con las riadas del otoño, los sedimentos transportados de manera natural por el Ebro llegaban al Delta. Con la práctica conocida como “colmateo”, los agricultores deltaicos transportaban los sedimentos hasta los campos de arroz a través de los canales. Así repartían ese "oro" por los campos. Actualmente, para garantizar la supervivencia del Delta, necesitamos volver a gestionar los sedimentos. Con la práctica del “colmateo”, a través de los canales, combatiremos el hundimiento del Delta; y con los sedimentos que llegan por el río hasta el mar combatiremos la regresión. Para repartir los sedimentos adecuadamente también es necesario que estén abiertas el mayor número posible de desembocaduras del Ebro. Y hay que cuidar la flora que fija los sedimentos a orillas del río y en la línea costera.



ADHESIO A LA CAMPANYA PELS SEDIMENTS

Els col·lectius sota-signants donem ple suport a la Campanya pels sediments i expressem la nostra solidaritat cap a aquesta lluita política necessària per a la supervivència del Riu Ebre i del seu Delta.


ADHESIÓN A LA CAMPAÑA POR LOS SEDIMENTOS

Los colectivos abajo-firmantes damos pleno apoyo a la Campaña por los sedimentos y expresamos nuestra solidaridad hacia esta lucha política necesaria para la supervivencia del Rio Ebro y de su Delta.

1. Plataforma en Defensa de l’Ebre
2. Ecologistas en Acción
3. SEO/BirdLife
4. Picampall
5. Parc Natural del Delta de l’Ebre
6. Martorell Viu
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.




E-mail para adhesiones: josepjuansegarra@gmail.com





Comentarios